Els ports

Avui dia 30 d’octubre de 2007 hem fet una vista als Ports.

A les 7:50 del matí teníem d’estar a l’autocar.

Hem arribat a les 10 a Horta i allí ens esperaven Pepa i Pili.

Hem anat fins a l’ajuntament, on hem esmorzat i hem anat al servei.

Un cop hem acabat ens han separat, una classe en Pili i una altra en Pepa, a nosaltres ens a tocat en Pepa.

Pepa ens a ensenyat una verge que hi havia a una cantonada d’un carrer:es deia Mare de déu de la Mercè.

I ens a fet seguir un carrer per poder arribar al castell, però ens a passat una cosa:

El castell no hi era, feia anys que estava destruït, però el nom pel carrer continuava estan.

Tota desil·lusionada, de no veure el castell, he continuat però una cosa intrigant ens a passat:

Hem arribat altra volta a la verge, la mestra ens a explicat que quan es va construir el castell, el poble també és va construir al volta, però ara que el castell no esta el poble a continuat intacte i per això hem pegat esta volta, seguint el carrer del castell.

Per finalitzar la visita al poble, ens va portar a visita una escultura de l’any 1996.

Vam tornar a pujar a l’autocar per anar fins a les muntanyes.

En arribar vam començar el a camina per arribar a la cova de Picasso.

Pel camí vam trobar bolets de tota classe, fulles de molts colors, insectes rars,
excrements, ...

En arribar a la cova de Picasso, Pepa ens va explicar a que venia el nom i era perquè quan Picasso quan era jove va fer un viatge al Ports i un dia caminant pel bosc va trobar un lloc on s’aixoplugaven els pastor els dies de pluja.
Picasso li va agradar tan que anava cada dia a dibuixar.

Vam continuar la caminada fins arribar a l’autocar.

Amb el autocar vam anar a una altra muntanya, on vam tenir que caminar un bon rato asta parat a omplir una fitxa i dinar.

Un cop, acabant de dinat, vam caminar per unes muntanyes paral·leles i vam
veure una cabra petita que baixava a beure aigua i li vaig ficar Renà, de nom.
També vaig veure volto.

I ens van deixar parar a veure el ‘llac’ i molta gent va caure dins i es va xopar.
En arribar a l’autocar estàvem tots esgotats.

En arribar estaven tots els pares esperar-nos impacients.


Fi

Ángela Martí i Pellisé